sábado, 14 de noviembre de 2009

Una història de Nadal

Un dia, quan jo era petita, la mare va baixar una caixa misteriosa de dalt d’un armari. De dins en va sortir una nina, un joc d’encaixos de fusta, un patinet... Eren joguines seves, utilitzades i guardades amb afecte. Es veien fetes servir però en bon estat, i vaig descobrir que estaven també plenes d’història: d’aquells objectes en van sortir converses sobre jocs, sobre amics i aventures de la seva infantesa. Quan ho recordo, no sabria dir si l’autèntic regal van ser aquella caixa o el que vaig compartir amb la mare.

Anys més tard va néixer la meva filla i, el primer Nadal amb ella, vaig començar a triar joguines, totes noves. Jo no guardava gaire coses que parlessin de la meva infantesa, i vaig recordar la caixa de la meva mare. Aquells objectes sòlids, d’una qualitat que permetia el pas del temps i d’una estètica senzilla però inspiradora, plens de possibilitats a mida per a l’exploració i la creativitat dels petits...on eren?

En realitat, moltes de les joguines que comprava no m’agradaven, les trobava poc consistents, mal fetes o d’un gust dubtós, encara que fossin molt elaborades (massa?) i que seduïssin fàcilment els meus fills amb llums, sons, moviments...o amb tot alhora. Tenim moltes excuses: és l’oferta que hi ha, les alternatives són cares, són els temps que vivim...però aquests objectes destinats a durar una sola temporada i a esgotar el seu encant ràpidament, no em satisfan. Llavors...de debò satisfan els infants?

Podria oferir-los, en canvi, joguines i objectes fets amb materials més nobles i sòlids, i també sostenibles? Que donin el protagonisme als petits usuaris, oferint-los mil possibilitats de descobriment i de joc? Que es puguin reparar i no tinguin una curta data de caducitat? Podria..?

Avui, el que vull és que els meus fills tinguin joguines, jocs i materials que a ells i a mi ens enamorin i no vulguem llençar mai. Que tinguin un sentit que sobrepassi el temps, la velocitat i les modes. Que siguin d’una qualitat que els enriqueixi i els acompanyi. Perquè ens venguin el que ens venguin, la veritat és que el joc és al cor de la vida dels nostres fills i filles, i es mereixen que hi donem un valor més alt.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada